La Senyera és la bandera nacional de Catalunya. La Senyera és un dels símbols nacionals de Catalunya. Prové de l'emblema del llinatge dels comtes de Barcelona, del qual ja es té constància l'any 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV. A partir de l'època de Jaume I se la conegué com a «bandera reial» o «senyal reial». Desclot i Muntaner (finals del s. XIII i principis del s. XIV) s'hi referien com a «senyal dels reis d'Aragó» i poques dècades després començà a fer-se servir la forma «bandera de Catalunya». Amb l'arribada de la Renaixença al s. XIX, el moviment catalanista la prengué com a bandera nacional de Catalunya.
Llegenda de l'orígen de la Senyera
Quan a la Segunda parte de la crónica general de España arriba el moment d'explicar els fets del comte de Barcelona Guifré el Pilós, Beuter hi insereix l'episodi de la Llegenda de les quatre barres de sang. Explica Beuter que els normands atacaren França i el comte Guifré el Pilós anà a ajudar a l'emperador franc. Una vegada derrotats els normands, el comte Guifré el Pilós demanà a l'emperador Lluís —no es concreta de quin Lluís es tractava, si de Lluís I (814-840), de Lluís II (877-879), o de Lluís III (879-882)— que li donés un escut d'armes. Aleshores, l'emperador se li acostà, es mullà els dits de la mà dreta en una ferida que tenia el comte i els passà de dalt a abaix de l'escut daurat del comte, dient-li: «Aquestes seran les vostres armes, comte».
La Senyera a la Viquipèdia