La Internacional és l'himne dels i les comunistes d'arreu del món. La Internacional és l'himne revolucionari del socialisme de caràcter internacionalista. Sorgida en el context de la Comuna de París el juny de 1871, l'obrer francès Eugène Pottier en va compondre la primera versió de la lletra, publicant-la posteriorment a Chants Révolutionnaires. El 1888, Gustave Delory, un dels organitzadors de La Lyre des Travailleurs (La Lira dels Treballadors) i més endavant alcalde de Lille encarregà a l'obrer belga Pierre Degeyter que la musicalitzés.[1] Fou interpretada en públic per primer cop el 23 de juliol del mateix any.
La Internacional ha estat l'himne de la Segona, adoptant-la el 1910, de la Tercera i la Quarta Internacionals, i de la majoria de partits socialistes i comunistes. També ha estat l'himne de sindicats socialistes, comunistes i anarcosindicalistes.
Del 1918 al 1944 fou l'himne nacional de la RSFS de Rússia i del 1922 fins al 1944 de la Unió Soviètica. També fou l'himne de la majoria d'altres estats obrers sorgits després del context de la Revolució Russa fins als anys 20.
Existeixen diverses traduccions de La Internacional al català; la de Maria Aurèlia Capmany i la de Maximilià Thous Llorens són les més conegudes.
Comunistes de Catalunya utilitzem de manera habitual la versió de Maria Aurèlia Capmany, tradicionalment emprada pel PSUC.
La Internacional a la Viquipèdia
Versió original d'Eugène Pottier
Debout! les damnés de la terre!
Debout! les forçats de la faim!
La raison tonne en son cratère:
C'est l'éruption de la fin.
Du passé faisons table rase,
Foule esclave, debout! debout!
Le monde va changer de base:
Nous ne sommes rien, soyons tout!
Refrain:
C'est la lutte finale:
Groupons-nous, et demain,
L'Internationale
Sera le genre humain
(bis)
Il n'est pas de sauveurs suprêmes :
Ni Dieu, ni César, ni tribun,
Producteurs, sauvons-nous nous-mêmes !
Décrétons le salut commun !
Pour que le voleur rende gorge,
Pour tirer l'esprit du cachot,
Soufflons nous-mêmes notre forge,
Battons le fer quand il est chaud !
(Refrain)
L'État opprime et la loi triche ;
L'Impôt saigne le malheureux ;
Nul devoir ne s'impose au riche ;
Le droit du pauvre est un mot creux.
C'est assez, languir en tutelle,
L'égalité veut d'autres lois ;
« Pas de droits sans devoirs, dit-elle
« Égaux, pas de devoirs sans droits ! »
(Refrain)
Hideux dans leur apothéose,
Les rois de la mine et du rail
Ont-ils jamais fait autre chose
Que dévaliser le travail ?
Dans les coffres-forts de la bande
Ce qu'il a créé s'est fondu
En décrétant qu'on le lui rende
Le peuple ne veut que son dû.
(Refrain)
Les Rois nous soûlaient de fumées,
Paix entre nous, guerre aux tyrans !
Appliquons la grève aux armées,
Crosse en l'air, et rompons les rangs !
S'ils s'obstinent, ces cannibales,
À faire de nous des héros,
Ils sauront bientôt que nos balles
Sont pour nos propres généraux
(Refrain)
Ouvriers, paysans, nous sommes
Le grand parti des travailleurs ;
La terre n'appartient qu'aux hommes,
L'oisif ira loger ailleurs.
Combien de nos chairs se repaissent!
Mais si les corbeaux, les vautours,
Un de ces matins, disparaissent,
Le soleil brillera toujours!
(Refrain)
Paris, juin 1871.
Versió de Maximilià Thous Llorens
Amunt, els pàries de la terra,
amunt, els qui pateixen fam!
Els proletaris cridem guerra,
tot el món és de guerra un clam.
Del passat no en deixarem rastre,
estols d'esclaus tots amunt, tothom,
el món canviarà de base,
no hem estat res, ho serem tot.
És la lluita darrera,
unim-nos i demà
la Internacional
serà el gènere humà. (bis)
No esperes salvacions supremes
de Déu, dels reis ni del tirà,
obrer, és la sang de tes venes
que triomfant et salvarà.
La força del tirà sotmesa
ton puny deixarà quan voldràs;
atiem la fornal encesa,
el ferro és fill del nostre braç.
És la lluita darrera,
unim-nos i demà
la Internacional
serà el gènere humà. (bis)
Obrers, camperols, la batalla
ha començat i finirà,
la terra és per qui la treballa,
qui no treballa morirà.
Si del cel de la nostra terra
foragitem dels corbs l'estol,
pau dolça seguirà a la guerra
i sempre més brillarà el sol.
És la lluita darrera,
unim-nos i demà
la Internacional
serà el gènere humà! (bis)
Versió de Maria Aurèlia Capmany
Amunt els damnats de la terra,
amunt els qui pateixen fam,
la força pel dret és vençuda,
s'acosta el bell temps de la pau.
Del passat destruïm misèries,
esclaus aixequeu vostres cors,
la terra serà tota nostra,
no hem estat res i ho serem tot.
És la lluita final,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)
No esperes salvacions supremes
de déus, de reis ni de tirans,
obrer, és la sang de tes venes
la que triomfant et salvarà.
La força del tirà sotmesa
ton puny deixarà quan voldràs;
atiem la fornal encesa,
el ferro és fill del nostre braç.
És la lluita final,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)
Obrers, camperols, la batalla
ha començat i finirà,
la terra és per qui la treballa,
qui no treballe morirà.
Si del cel de la nostra terra
foragitem dels corbs l'estol,
pau ferma seguirà a la guerra
i sempre més brillarà el sol.
És la lluita final,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)